Primer van ser els indults. Tots els que eren a la presó van sortir al carrer. Després va arribar la derogació de la sedició, que va irritar profundament a la dreta espanyola. I va esquerdar el PSOE. Tot i que també va irritar part d’un independentisme –com ja va passar amb els indults– al qual va trencar la cintura. Perquè admetre els fets era tant com reconèixer que la taula de diàleg (i negociació) era operativa i donava els seus fruits. Tot va seguir un guió més o menys d’acord amb l’esperit d’aquesta taula, subjecta a no pocs vaivens. Fins que va arribar la reforma de la malversació i allà el que es va esquerdar va ser també la confiança entre els dos costats de la taula.