L’exgeneral de divisió de la Guàrdia Civil, Francisco Espinosa Navas , és andalús, però no ho sembla. Empresonat ara com a possible autor de mitja dotzena de delictes per l’anomenat cas Aconseguidor, pocs recorden ara el seu pas (entre el 2008 i el 2012) per la Comandància de la Guàrdia Civil de Las Palmas de Gran Canaria. Perquè el tret més accentuat d’Espinosa Navas era –almenys a les Canàries– una amable inanitat, una mena d’‘aurea mediocritas’ sempre afable i sempre lleugerament absent. Ni simpàtic ni antipàtic, ni comú ni excèntric, ni silenciós ni xerraire, ni reservat ni obsequiós, ni abassegador ni absent, el general –segons els poquíssims testimonis que queden una dècada després– semblava a estones que mai sortia del seu despatx i a estones que no havia arribat encara. La seva va ser una carrera meritòria, un exemple d’oficial adoctrinat durant el tardofranquisme però que, en canvi, es va adaptar professionalment i tècnicament a les exigències de la democràcia parlamentària i la modernització i la internacionalització de les Forces Armades. És clar que potser aquesta va ser una altra manera –vocació militar a part– de passar desapercebut.