Tot això que ha passat amb Roald Dahl, la reedició de textos seus retocats, maquillats, adaptats a noves sensibilitats, mereix unes quantes consideracions, més enllà de l’estupor que ha generat i de la indignació de qualsevol lector mínimament decent. Les reflexions són diverses i giren, primer de tot, al voltant de l’autoria. Hem de recordar un detall no gens menyspreable. Els canvis en les noves edicions de ‘Les bruixes’, de ‘Matilda’ o de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ són fruit de l’acord entre l’editorial Puffin i la Roald Dahl Story Company, que és l’entitat que «protegeix i augmenta el valor cultural de les històries de Dahl» i que es dedica a gestionar els drets i a fomentar obres caritatives i altruistes amb un 10% dels beneficis. Asseguren que cada 2,6 segons es ven, al món, un llibre de l’escriptor. Em sembla que no cal anar a buscar, doncs, un interès comercial en aquesta maniobra. És pitjor que això. La hipocresia, en aquest cas, tindria un fonament econòmic: podria ser menyspreable, però justificada. Ho fan perquè sí, perquè entenen que el «valor cultural» augmenta si es tergiversen les paraules de Dahl i s’adeqüen als paràmetres morals. I ells mateixos (amb una capacitat hipòcrita summa), editorial i marmessors, tenen el coratge d’afirmar que «el principi rector és mantenir l’argument, els personatges, la irreverència i l’esperit mordaç del text original», però resulta que canvien les paraules (la base de tota la literatura), «perquè les paraules importen». Són «petits canvis» perquè «tothom en pugui continuar gaudint».