El nou Barçagate dels àrbitres ha servit en realitat per radiografiar l’estat actual del club, i el diagnòstic és cada dia més inquietant. La primera lliçó que ensenya el cas d’Enríquez Negreira és que es confirma que el Barça viu esquinçat, sense filtres, amb les tripes obertes en cada crisi, amb les seves misèries ventilant-se a l’aire lliurement. En contrast, el seu rival de sempre, el Madrid, viu bunqueritzat, com una institució aparentment impol·luta, de la qual en realitat no surt res simplement perquè el seu control dels mitjans i de la informació és molt més destacat. No siguem ingenus: no és que el Madrid estigui més net, sinó simplement que el Barça està infinitament més fiscalitzat. Les crisis del Madrid es tapen, les del Barça, com hem vist aquests dies, es transformen en espectacle mediàtic.