L’anticonstitucionalitat de Vox, per Astrid Barrio

La proposta de Vox de celebrar un referèndum per il·legalitzar els partits independentistes és una mostra més de l’escassa afecció d’aquest partit al marc constitucional vigent, una cosa que és possible perquè la Constitució espanyola de 1978 no institueix a Espanya una democràcia militant, és a dir, un sistema polític que no només es blinda davant aquells que no combreguen amb el marc establert i pretenen canviar-lo sinó que també els combat. I sort d’això en té Vox perquè, altrament, tan il·legítima i inconstitucional seria la impugnació de la Carta Magna que efectuen els partits independentistes com la massiva impugnació de la Constitució que fa aquest mateix partit. Perquè, de fet, si hi ha una cosa que caracteritza Vox, més que qualsevol altra cosa, és el seu esperit obertament hostil a la Constitució, més hostil que qualsevol altre partit, partits independentistes inclosos. No obstant, de l’entrevista que Jordi Évole ha fet a Macarena Olona es dedueix que l'anticonstitucionalitat de Vox podria no circumscriure’s a l’àmbit de les idees sinó estendre’s també a l’àmbit dels actes. L’exdirigent ha aixecat una ombra de sospita sobre el seu antic partit assegurant que en el seu si no es respecta la democràcia interna, una cosa que la Constitució exigeix als partits polítics, i insinuant que les decisions polítiques es prenen fora d’aquest, circumstàncies totes dues que, teòricament, podrien amenaçar la seva supervivència política i desembocar en la seva il·legalització, tot i que a la pràctica aquesta possibilitat sigui molt remota però no impossible. Es podria pensar que, atesa la seva condició de partit eminentment nacionalista, Vox té una fixació amb els partits secessionistes i amb tot el que amenaci la unitat d’Espanya. I això és en part cert perquè Vox també pretén convertir Espanya en un estat unitari i acabar amb l’Estat de les autonomies que emana del reconeixement del dret d’autonomia, consagrat a l’article 2. Però no només això. Vox també es proposa suprimir alguns dels fets diferencials de llarga tradició històrica reconeguts i protegits constitucionalment, com són el Concert Econòmic Basc i el Conveni Navarrès, les policies autonòmiques o la cooficialitat de les llengües. D’això es dedueix que Vox defensa una certa idea d’Espanya que no només no s’ajusta a la Constitució sinó que es pot qualificar d’anacrònica, ja que no respon a la tradició històrica per molt que pretengui emular Don Pelayo i comenci les campanyes electorals a Covadonga Però l’esperit anticonstitucional de Vox no s’esgota en la qüestió territorial, ja que també defensa una reforma del sistema electoral que modifiqui les actuals circumscripcions provincials incorporant una circumscripció única, i posa en dubte la llibertat de culte i la progressivitat del sistema fiscal, qüestions totes elles reconegudes constitucionalment. I està en el seu dret de fer propostes que contradiguin la Constitució. Igual com ho estan els partits independentistes quan es volen escindir d’Espanya i desafien la indissoluble unitat de l’Estat recollida a l’article 2, o bé quan Podem desdenya el pacte constitucional i les institucions que n’emanen, en particular la monarquia, parlant del ‘règim del 78’. La Constitució l’hi permet i si resisteix tanta impugnació és perquè, per sort, és prou rígida com per no estar sotmesa a mercè de majories exigües, canviants i capritxoses. I, paradoxalment, la polarització existent respecte a aquesta s’ha convertit en antídot davant el canvi i una garantia de continuïtat ja que a la pràctica la converteix en irreformable i impossibilita la materialització de qualssevol dels antagònics projectes polítics que la discuteixen. No obstant, l’immobilisme resultant pot fer créixer la percepció que la Constitució és una presó i no una garantia de llibertat i acabar restant-li legitimitat. Els partits que es reconeixen com a constitucionalistes no haurien d’ignorar aquesta circumstància i farien bé a recuperar l’agenda reformista que va portar la nova política i que mai es va arribar a materialitzar, amb la vista posada en la creixent necessitat de recuperar el consens constitucional conjurant la influència dels extrems.

L’anticonstitucionalitat de Vox

L’immobilisme pot fer créixer la percepció que la Constitució és una presó i no una garantia de llibertat i acabar restant-li legitimitat. Els partits constitucionalistes no haurien d’ignorar aquesta circumstància

El més llegit