No deixa de sorprendre que Xavier Trias aparegui com a favorit quan el seu pas per l’alcaldia (2011-2015) va ser mediocre tirant a dolent. Si avui té opcions de guanyar és perquè la seva successora en el càrrec suscita molt rebuig. «D’altres vindran que bo et faran», diu el refrany, a la qual cosa també contribueix la mala memòria sobre el seu mandat. Trias no va governar, sinó que es va limitar a viure de rèdit dels serveis municipals construïts durant la llarga etapa socialista. Es va vendre els aparcaments municipals del centre de Barcelona, que eren els més rendibles, amb la promesa de construir pisos de lloguer. No en va fer cap. Va tenir un escàndol de corrupció majúscul que va afectar el tinent d’alcalde Antoni Vives, condemnat en sentència ferma. Hi va haver barra lliure amb els pisos turístics i caos en la gestió de les terrasses. I quant a seguretat i ordre públic, el desastre amb Trias va ser monumental. ¿Ningú recorda Can Vies? No va desallotjar els okupes ni després d’una setmana de violents aldarulls a Sants. I a Gràcia va passar el mateix. Durant el seu mandat, la plantilla de la Urbana es va reduir moltíssim, tot i que és veritat que la ‘llei Montoro’ no li deixava gaire marge. Però el que sí que va fer va ser posar les sanejades finances municipals al servei del Govern d’Artur Mas, que estava més pelat que una rata, i que el 2012 es va treure de la màniga el conill del procés. Amb Trias es va doblar el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament, sense reclamar-lo.