«‘Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde’» és un vers de Gil de Biedma gairebé tan grapejat com la frase del personatge de Vargas Llosa preguntant-se «‘¿cuándo se jodió el Perú?’». Però la invoco per recordar-me quines són les coses importants; per exemple, cuidar els amics. No solem fer-ho i la gran coartada sempre és la falta de temps. És veritat que ens nnvolta un exèrcit de lladres de minuts i un munt d’obligacions, algunes de reals, altres de fictícies, que ens anem col·locant al gep, però no hauria de servir-nos com a excusa. Per això vaig celebrar la reivindicació de l’amistat que van fer Évole i els Estopa l’altre dia a la tele. Van treure temps per viatjar junts, parlar de tot, inflar-se a birres, dormir a la mateixa habitació i fins i tot entaular un combat de pets dins del cotxe. Això només ho poden fer els amics... I a sobre són dels nostres, o així els percebem.