Vaig llegir, en una d’aquelles revistes que cada vegada estan més en desús als locutoris clínics, que es considerava que l’envelliment començava als 34 anys. Em va fer riure. Primer, per la xifra, és a dir, l’exactitud dels 34 anys; tots, amb un nombre rodó, ens hauríem conformat, no ho sé, els 40, per exemple, però diguessin als 34 em va xocar. Després vaig riure també al llegir que s’envelleix tan aviat. ¡¿Què volen que els digui?! Vist des de la barrera dels seixanta i tants, em sembla un acudit.