Com els mateixos interessats s’han encarregat de ressaltar cada vegada que els seus desacords arribaven als mitjans de comunicació, el Govern entre el PSOE i Unides Podem (UP) és el primer Executiu de coalició que hi ha hagut a Espanya des de la restauració de la democràcia després de la dictadura franquista. Que sigui el primer, i que no tinguem experiència en aquests combats en el Govern central (no és així a les administracions autonòmiques i municipals), no significa que ens puguin enganyar com a un nen de 7 anys (si és que a un nen de 7 anys se’l pot enganyar avui dia): tothom sabia que, arribat el calendari a cert punt d’ebullició electoral, els decibels pujarien de volum i els dos socis passarien de ser companys de viatge a ser contrincants per una important porció del mateix electorat. A dos mesos de les eleccions municipals i autonòmiques, avantsala d’un any que acabarà amb les eleccions generals, aquest punt d’ebullició sembla que ha arribat després d’un trajecte ple de revolts. La dificultat rau a escenificar les diferències i lluitar a matadegolla per millorar la posició electoral sense arribar a trencar la vaixella, perquè una vegada comptats els vots de les generals el PSOE i UP només podran governar si repeteixen coalició.