Hi ha dies en què un es desperta amb el tarannà del grec Parmènides, amb més ganes de contemplar que de fer. Hi ha dies en què un es quedaria al llit llegint l’última novel·la d’Ignacio Martínez de Pisón, ‘Castillos de fuego’ (Seix Barral). Determinats dies, un renunciaria a gairebé tot per prendre un cafè amb un amic a l’Hotel Alma o per córrer pel parc de la Ciutadella per baixar el colesterol i pujar la bilirubina de l’ànim. Ah, la imprescindibilitat de passejos, cafès i amics. Són algunes de les raons que ha esgrimit Nicola Sturgeon al presentar la dimissió com a primera ministra d’Escòcia després de vuit anys en el càrrec. «Soc un ésser humà», diu.
L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’adeu de Sturgeon per «sentit del deure»
Aquí no dimiteix ningú. O ho fa qui s’hauria de quedar

Temes:
El més llegit
- Operat d’urgència el ferit greu per l’atropellament de Cornellà
- Flick, sobre la rua multitudinària: «Em vaig quedar impressionat. Va ser increïble»
- Vent en contra per a Israel: crítiques i aïllament de Trump a Macron passant per la premsa anglosaxona
- Catalunya prepara un potent dispositiu per viure de manera massiva l’històric eclipsi total del 2026
- Rosell serà indemnitzat amb 232.500 € pel temps a la presó