Hi ha persones a qui els agrada molt disfressar-se. No és una qüestió cultural ni genètica. No té a veure amb la tradició del teu poble, que arrossegues des que vas néixer, ni amb un pare que es disfressés quan tu eres petit. El meu germà s’entrega amb passió al ritus d’un fregolisme persistent i jo soc més aviat agnòstic en la matèria, tot i que el pare de tots dos, que era el mateix, tenia brots esporàdics de transformisme. Va com va. Ara arriba el carnaval i, per tant, els dies de disbauxa en què els amants de les disfresses campen alegres i despreocupats al so de la xaranga. Excepte el casos en què ja fa temps que les comparses preparen l’abillament adequat i les carrosses engalanades, hi ha persones que trien el personatge a darrera hora. A veure què troben en algun bagul polsós o a veure quina novetat hi ha a les botigues de festa i de broma. Sembla ser que Dimecres Addams serà una de les disfresses estrella de l’any. Amb un bon maquillatge gòtic, bàsicament una combinació experta de blancs i negres, la cosa pot funcionar. I sembla que també tindrà sortida el d’un famós assassí en sèrie (granota taronja de presidiari; ulleres pop, també ataronjades; perruca rossa i manilles), tot i que, francament, anar tot el dia emmanillat trobo que ha de ser un pèl incòmode. Ara entenc aquells bans de fa un segle en els quals les autoritats prohibien la disfressa per evitar malentesos entre els ciutadans.