Explicar coses senzilles es converteix de vegades en una bola de neu que va creixent en mida i avança sense fre fins a arrasar tot el que troba al seu pas. És el que li ha passat a la ministra de Justícia, Pilar Llop (Madrid, 1973), quan ha sortit a comunicar la postura del PSOE en la reforma de la llei del ‘només sí és sí’, redactada pels socis de Govern d’Unides Podem i l’aplicació de la qual ha provocat una enorme alarma social, al rebaixar les penes o posar al carrer condemnats per agressions sexuals o violació, i que ja ha beneficiat uns 500 encausats per aquests delictes. La solució fàcil hauria sigut defensar la contrareforma argüint que no és acceptable aplicar beneficis penitenciaris sense que ho justifiquin altres motius més enllà del canvi legal. Perdó, ens hem equivocat, no tornarà a passar. L’embolic, però, va derivant en un malcarat i àrid debat intern al Govern quan els arguments són tan desafortunats com els que Pilar Llop va utilitzar a la SER per reforçar la proposta del seu partit. «Si hi ha violència i intimidació, és molt senzill provar-ho, perquè només amb una ferida es pot provar que hi ha hagut violència, de manera que ja no fa falta que la víctima provi que hi ha hagut consentiment». Va sonar gairebé a la indemnització en diferit de Cospedal. Va fer rodar la bola de neu.