Tancs a Ucraïna, per Jorge Dezcallar

A molts de vostès els deu passar com a mi, que amb la guerra d’Ucraïna estic aprenent molta geografia amb ciutats de noms impronunciables mentre miro amb ràbia les barbaritats que es cometen contra civils indefensos sense aigua o electricitat en vivendes en ruïnes. No esperava tornar a veure aquestes coses a «la civilitzada Europa». També he après molt sobre míssils (Patriot, Javelin, Himars...), els seus avantatges i inconvenients i ara em toca fer-ho amb els tancs, des dels lleugers Challenger fins als pesadíssims Abrams, passant pels Leopard. Preferiria dedicar el meu temps a altres coses, però és el que hi ha. Ucraïna no podria enfrontar-se a Rússia sense l’ajuda que rep dels EUA i d’Europa en diners per pagar els serveis mínims que exigeix el funcionament del país i també en armes, moltes armes, i en informació d’Intel·ligència per treure’ls el millor partit. Sense tot això hauria corregut la mateixa sort que Polònia el 1939, quan se la van repartir entre Hitler i Stalin. Putin deu ser pitjor estrateg perquè no ho ha aconseguit, però Rússia és molta Rússia, té molt fons d’armari i està preparant una gran ofensiva d’objectius confusos, perquè un dia diu que Ucraïna no existeix i és part de Rússia, un altre vol posar a Kíiv un Govern titella com el de Bielorússia i un altre sembla que es podria «conformar» amb un bon tros del país (25% més o menys) a més de Crimea, que considera intocable. Zelenski demana molts tancs per aturar aquesta ofensiva i per recuperar les zones avui ocupades per Rússia, inclosa Crimea, que no em sembla gaire realista. I demana els Leopard alemanys perquè són bons i tenen l’avantatge que, al tenir-los molts països, hi ha molts donants potencials i la seva entrega reforçarà la cohesió del continent en suport al seu país. Per això és una petició intel·ligent. Per aconseguir-los ha hagut de superar la reticència d’Alemanya, que ja va enviar els seus Panzer a Ucraïna fa gairebé un segle en condicions que prefereix no recordar. A més, Berlín sempre ha defensat la política d’obertura a l’Est (‘ostpolitik’) que patrocinaven Helmut Schmidt i Willy Brandt i que ha naufragat definitivament amb aquesta malaurada invasió russa. Ara Alemanya ha oblidat el seu antimilitarisme, ha augmentat la seva contribució a l’OTAN i ha duplicat el seu pressupost en defensa. El seu Exèrcit serà el més poderós d’Europa tot i que no tingui la capacitat nuclear de França (la ‘force de frappe’), entorn de la qual haurà d’estructurar-se qualsevol «autonomia estratègica europea» que vulgui ser creïble (preguntin sobre això als nostres polítics «europeistes» i veuran que es posen nerviosos). Tot això ha portat el canceller Scholz a dir que estem davant d’un ‘Zeitenwende’, un gir que vol fer ben acompanyat i que exigeix que els americans, britànics i socis europeus anunciïn abans la seva disposició a enviar també els seus tancs. Alemanya no vol anar-hi sola i tampoc per davant, té terror a liderar i necessita més temps per superar els traumes que li va produir (a ella i a tot Europa) l’última vegada que ho va fer. I allà entra Espanya, que enviarà alguns dels seus 327 Leopard –i em sembla molt bé–, tot i que molts estiguin en estat «lamentable» de manteniment, segons la ministra de Defensa. I com que s’han comprat amb els nostres diners, algú hauria d’explicar-nos com ha pogut passar. Però no ens enganyem, els tancs no donaran la volta a la guerra i probablement no arribaran a temps per aturar la imminent ofensiva russa perquè necessiten posar-se a punt, tripulacions entrenades i molta logística, que no s’aconsegueix en dos dies. Zelenski ha demanat aquesta setmana a Londres, París i Brussel·les míssils de llarg abast i avions i sospito que els els acabarem donant després de dir-li inicialment que no, com hem fet amb els tancs, perquè ens arrossegaran un pas més cap a una extensió del conflicte que és la seva alternativa més perillosa. Aquest és el veritable problema. Nosaltres pensem que no hi ha perill mentre no posem les «botes sobre el terreny», però no estic segur que Putin també ho vegi així. Per això, millor anar amb peus de plom i, més que atendre a les peticions ucraïneses a mesura que es produeixen, necessitaríem inserir-les en una estratègia pròpia que ens exigeix un seriós debat per saber fins on volem arribar. I com, perquè és millor prevenir que lamentar.

Tancs a Ucraïna

A Europa pensem que no hi ha perill d’extensió del conflicte mentre no posem les «botes sobre el terreny», però no estic segur que Putin també ho vegi així

El més llegit