Llei del ‘sí és sí’: la botzina sona el 8-M

Algú que el coneix molt bé em recriminava fa poc que els periodistes oblidem que el president del Govern, Pedro Sánchez, té mentalitat de jugador de bàsquet: «Sempre fica la cistella sobre la botzina». Veient la seva trajectòria política sembla que, certament, li agrada resoldre els problemes sobre el límit del temps i si, aparentment, no tenen un final concret, l’acaba creant per forçar-se a tirar la pilota al límit. La renovació del Tribunal Constitucionalo la reforma dels delictes de sedició i malversació s’han resolt així. Fa setmanes que el Govern anomenat de coalició pels seus fanàtics està enfangat en la possible reforma de l’anomenada llei del sí és sí’ per evitar l’efecte indesitjat de què alguns condemnats per abusos o per violació abans de la seva promulgació surtin de la presó amb uns mesos d’antelació a l’aplicar-los la nova norma. Sánchez va començar la setmana amb un envit en gran presentant la seva pròpia proposta de modificació de la llei sense l’acord de Podem. Però finalment va retardar la botzina al no tramitar el text pel procediment d’urgència. D’aquesta manera, els alquimistes de la Moncloa tenen el tema apuntat a l’agenda i el llueixen i l’amaguen a conveniència. Els dies que volen confrontar amb el PP, acosten posicions a Podem. I els que volen confrontar amb els morats, s’acosten a Feijóo. I així creen un centre demoscòpic per incitar les teories de Tezanos gràcies a la col·laboració dels periodistes de carril. La botzina en l’assumpte del ‘sí és sí’ sonarà irremeiablement el 8-M. Queden quatre setmanes per evitar que la manifestació anual del feminisme es regiri contra Sánchez. A aquest escenari és millor arribar amb un pacte amb Podem que amb el PP. Però aquest acord és impossible amb les actuals protagonistes. De manera que experimentats dirigents socialistes recomanen a Sánchez que arribi a aquesta botzina després de moure la banqueta aprofitant la crisi de Govern per substituir Carolina Darias i Reyes Maroto. En un país normal o en un Govern que no fos de coalició, el 8-M ni Irene Montero ni Pilar Llop continuarien sent ministres, li diuen.

El més llegit