Aquesta setmana ha començat amb l’adeu, als 95 anys, de Josep M. Espinàs i segueix amb el de Burt Bacharach, aquest dijous, als 94 anys. Es portaven poc més d’un any, però és veritat que en edats tan provectes les diferències són irrellevants. Deu ser aquell moment en què comprens que vius un “temps afegit”, com deia l’Espinàs, i fins i tot els records són tan intemporals que val més viure a fons el present. Tot això, és clar, si el cap i el cos t’acompanyen, i és tot un privilegi que aquesta vitalitat encara es tradueixi en creació.