El Govern de coalició està a un pas del desastre per una qüestió a priori insospitable. No és per la guerra d’Ucraïna, o l’OTAN, ni per la política econòmica, sinó pels delictes contra la llibertat sexual, una cosa en què tant el PSOE com Unides Podem militen de manera semblant. I, no obstant, tots dos són víctimes de la lectura tergiversada que el 2018 es va imposar en la societat espanyola sobre la sentència que va dictar l’Audiència de Navarra contra ‘La manada’. «No és abús, és violació» va ser el crit eixordador que va inundar els carrers, però que no tenia res a veure amb el contingut de la interlocutòria que va condemnar els acusats a nou anys de presó per abús sexual agreujat per prevalença. Cal repetir-ho una altra vegada: els jutges sí que van creure la víctima, van afirmar que no hi havia hagut consentiment i van condemnar per diverses violacions. Però en la societat i els mitjans es va imposar un clima de màxima hostilitat, el terme ‘abús’ va passar a ser inacceptable. La realitat és que aquesta tipificació no procedia del plistocè, sinó d’un Codi Penal que havia reformat l’esquerra el 1995, diferenciant entre abús i agressió, amb la violència com a element separador i amb penes majors en cas de penetració (vaginal, anal o bucal). La sentència va ser revisada l’any següent pel Tribunal Suprem, que amb millor fortuna va apreciar violència i va condemnar per agressió, i va elevar les penes a 15 anys de presó.