No es pot assegurar amb precisió que el procés de reconstrucció de la figura de Jordi Pujol, la remissió dels pecats confessats el juliol del 2014, la resurrecció de la carn patriòtica i la vida política perdurable, formin part d’una campanya dissenyada per amics o devots, per col·lectius com l’anomenat Tagamanent-Construir Catalunya, o per ell mateix. Però sí que des d’aleshores, quan es va saber tot el tema de la deixa i quan, després, es van conèixer més detalls de la família, que la fiscalia considera una «organització criminal», hi ha hagut una tirallonga d’episodis per recuperar la figura de qui, amb tot just 10 anys, va pujar justament al Tagamanent (cim mític) per contemplar el país devastat i sentir les paraules del seu oncle Narcís: «Ens costarà molt refer tot això». El juliol del 2020, Jordi Pujol va tornar-hi, amb 90 anys, i sembla que va considerar que tot el que contemplava estava bé.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jordi Pujol, l’home gran que va fallar al jove que va ser
A l’expresident només li queda assistir a l’intent de resurrecció moral que, al cap i a la fi, és la seva principal obsessió, orquestrada per ell mateix, des de la talaia de qui sap que, en el fons, està sol
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació
- Daniel Sancho: "Vaig esquarterar el cos perquè estava en xoc"
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit