Fa uns anys, al teatre, en ple monòleg de Josep Maria Flotats sobre l’escenari, el meu maleït mòbil es va posar a bramar. Vaig voler matar el col·lega que m’estava trucant, morir-me jo també, que un llamp em fes fosfatina mentre palpava les tenebres del bolso, més profund que la fossa de les Marianes, a la recerca de l’artefacte acabat d’estrenar, els botons del qual encara no dominava. Una planxa. A Ramón Tamames li va passar una cosa semblant dimarts, mentre l’entrevistava Xabier Fortes a ‘La noche en 24h’, però ni va parpellejar. Va treure el telèfon de la butxaca de l’americana i el va silenciar amb summa parsimònia. El requerien de Trece TV per al mateix fi, va dir sense immutar-se, encantat d’haver-se conegut. L’únic bo d’anar sumant anys és que tot t’importa un rave.