Em truca un empresari ben informat per preguntar-me si es dissoldran les Corts. Des de dilluns, no es parla de res més a Madrid quan el PSOE va decidir presentar unilateralment al Congrés la seva modificació de l’anomenada «llei del sí és sí» per evitar que alguns violadors continuïn sortint uns mesos abans de la presó sota la mirada atenta de certa premsa. No s’ha de ser un linx per entendre que aquest moviment menysprea els seus socis de coalició o d’investidura i deixa el futur d’aquesta norma en mans del PP, que mai l’hagués aprovat i que ara té l’oportunitat d’esmenar-la votant a favor de la proposta del PSOE o simplement abstenint-se. És evident que aquesta situació beneficia el PP en gairebé totes les opcions, però el problema no és explicar-ho, que és l’obligació del periodisme independent, sinó que aquesta llei s’hagi gestionat tan malament per part de la coalició. O, per contra, el que aparenta ser una discussió sigui un distanciament amistós amb finalitats electoralistes. I encara hi podria haver una tercera derivada que seria cremar a quatre mans Irene Montero per treure-la de l’equació del projecte de Yolanda Díaz.