Cent anys de Sarrià

El club ha organitzat aquesta setmana una exposició que commemora els cent anys de Sarrià, la que va ser seu periquita durant 74 anys, des de 1923 fins a 1997. Estarà oberta fins al 28 de febrer totes les tardes i dissabtes al matí al número 14 del carrer Bellesguard de Barcelona. Podrem disfrutar d’una infinitat de material històric. És el primer dels actes que es dedicaran a honrar aquella meravellosa seu. I aquest record significa moltes coses que van més enllà de l’amor a uns colors: una extraordinària institució de la ciutat i un segell de Barcelona. Així que crec que és convenient que vostè vagi a veure-la, perquè aquell estadi sí que va ser més que un estadi, en el qual es va marcar el primer gol d’una lliga que ja suma 92 edicions, marcat pel periquito ‘Pitus’ Prat contra el Reial Unió d’Irun en la primera jornada de la primera Lliga espanyola. Amb aquell Brasil-Itàlia (2-3) Sarrià va viure, molt possiblement, un dels tres millors partits de totes les edicions dels Mundials de futbol. Per fortuna (i per la meva edat) vaig ser allà i recordo aquella atapeïda grada, aquella calor i aquell color. Però aquell no va ser el meu partit preferit dels que vaig veure a Sarrià, perquè Sarrià era sentir l’olor de la gespa acabada de tallar quan caminaves per General Mitre, un punt de proximitat que generava el club al costat de la famosa gasolinera compost per empleats, jugadors, directius, periodistes i aficionats en general. I en el cas que vostè, estimat lector, no combregui amb aquests colors, ho entenc i és normal, perquè no som majoria. Però vagi a veure-la. I si, lluny de no combregar, és vostè d’aquells que desitja la nostra extinció, no perdi el temps: vagi a veure-la. Posin-se col·liri als ulls per evitar que continuïn sagnant, perquè, per molt que els obsessioni, si no ho han aconseguit després de 122 anys d’existència, no gastin més forces a exterminar. Dit en altres paraules: no imitin Hitler. De debò. Deixin-ho estar. Aquí som i aquí seguirem. Al primer camp, junt a la Sagrada Família, o a Sarrià, Montjuïc o Cornellà-el Prat. I siguin feliços, que això només és futbol i, a més, la vida passa volant.

El més llegit