La meritocràcia són els pares, sobretot si qui progressa en l’empresa familiar és una dona. És igual quin talent, formació i experiència tingui per ocupar un lloc d’alta responsabilitat. Si és on és, és per ser una enxufada filla de papà. Aquesta fal·làcia és reproduïda per determinats opinants, polítics, analistes, inversors i fins i tot veus del feminisme cada vegada que una hereva substitueix el seu pare o un gestor al capdavant d’una companyia.