Aquest diumenge, quan vaig saber que Espinàs havia mort, vaig buscar una cançó d’Yves Montand anomenada ‘Clopin-Clopant’ i la vaig escoltar com a homenatge. La vaig triar perquè fa uns anys, quan acabava de fer-ne 90, Espinàs va anar al programa de ràdio ‘Islàndia’, que Albert Om presenta a RAC1, i junts van repassar les cançons que més li agradaven. Van sonar ‘Picolissima serenata’, de Renato Carosone, «amb aquest adverbi tan modest al títol»; ‘Garota de Ipanema’, de Vinícius i Jobim, «tan poc pretensiosa»; ‘Summertime’, de Louis Armstrong, «i la vida és fàcil». També vam sentir la guitarra i la veu d’Yves Montand, amb un inici tan rodó: «‘Et je me’n vais clopin-clopant...’», que podríem traduir lliurement com: «I jo me n’aniré anant, tranquil·lament...». Després Espinàs va explicar que li agradaria que aquella cançó sonés en el seu funeral.