Semblava senzill ordenar una casa fa quatre anys, quan vam conèixer Marie Kondo. Mai fins aleshores ho havia sigut, o no si havies d’ordenar-la tu, però va aparèixer ella, col·locant i llençant coses per portar la felicitat a les llars, i gairebé ens ho vam creure. Aquesta dona ho feia tot tan fàcil que era com si cada objecte tingués un lloc natural. Mentides, per descomptat. La seva fe en l’ordre li va permetre fer-se d’or, però al cap d’aquests quatre anys, i després de ser mare de tres fills, confessa que l’ordre ja no li sembla tan important. No alegrar-se d’alguns fracassos aliens seria de tontos. No està la vida per anar desaprofitant oportunitats de disfrutar de fiascos que, per una vegada, no són els teus propis.