El Barça recupera la respiració. Es nota en el joc, en la manera de parlar del joc, en la capacitat per fer del que passa una narració i no una tragèdia. Els directius són menys audibles, els professionals del tema són els que porten la veu cantant, i els futbolistes semblen, com el seu entrenador, éssers normals, exposats, com deia Kipling, al triomf i a la derrota, però conscients que se surt de totes dues impostures. El Barça és, una altra vegada, un club normal, i això és veritablement extraordinari.