Fa poc em vaig veure en el compromís d’acceptar o no una proposta de canvi. Acceptar o queixar-me. La decisió implicava variacions laborals, personals i familiars. En aquests casos, acostumo a preguntar-me què fan els altres. ¿Teniu prou confiança amb algú per demanar, escoltar i valorar el seu consell? ¿Ho feu a casa amb la vostra parella o els vostres pares? ¿Ho pregunteu a Mateu Alemany? ¿Ho consulteu amb l’horòscop o la ‘Pachamama’? ¿Abraceu arbres? Mai sé què fer i ja no crec que aprengui a comportar-me. En general, primer deixo que la realitat decideixi per mi i després em convenço a mi mateix per adaptar-m’hi. En ocasions tot és fins i tot més casual, com aquesta vegada, l’altra tarda.