La majoria que finalment aprovarà els pressupostos de la Generalitat, formada per Esquerra, el PSC i els Comuns, deixa encara més obert el panorama dels pactes als municipis catalans a partir dels resultats que sorgeixin el 28-M. Aquí ja no es pot donar res per fet. Ni que els independentistes pactin irremeiablement entre ells, ni que ho facin els no independentistes, ni que la dreta cedeixi vots a l’esquerra per aturar uns o d’altres o al revés. Només 24 hores després del pacte entre Aragonès i Illa ho vam veure a l’Ajuntament de Barcelona a propòsit de la votació del pla d’usos de l’Eixample. Els de Trias i Puigdemont van advertir que s’abstindrien en el text que defensava Colau després de trencar amb Collboni. El PSC no va voler donar aquest triomf a l’alcaldessa i va anunciar el vot a favor malgrat les seves reticències per les restriccions en alguns carrers, com Sepúlveda. Més d’un es devia regirar a la butaca de les sales nobles del passeig de Gràcia. Els que reben suports incondicionals per enderrocar l’alcaldessa salvant-li l’última votació compromesa de la legislatura. I fent-ho a favor d’una restricció més severa del comerç al districte central de la ciutat, on els votants de Trias tenen els negocis i els locals. ¡Com ens hem de veure! Els enemics dels meus enemics són els meus amics.