L’acord entre el PSC i Esquerra perquè Catalunya tingui pressupostos el 2023 és, en si mateix, una bona notícia. Malgrat la inestabilitat generada per la marxa/expulsió de Junts del Govern, la Generalitat podrà funcionar amb normalitat, cosa que impacta positivament sobre la societat i l’economia. D’igual manera que ho fan els pressupostos de l’Estat i de Barcelona, que han sigut aprovats amb suports similars. Econòmicament, aquests pressupostos no tenien gaire misteri. El marge de despesa discrecional de la Generalitat és relativament limitat i molt inercial. El que s’ha fet bàsicament és aplicar els correctius de la UE i d’Espanya a la inflació per sostenir els serveis públics. El que es va aprovar aquest dijous no difereix del que va deixar escrit Jaume Giró, que ja estava pensat perquè ho votessin els Comuns i el PSC. Políticament, l’assumpte té moltes derivades. El PSC recupera protagonisme i centralitat d’acord amb la seva condició de primer partit del Parlament. Esquerra guanya un any de legislatura amb 33 diputats. Es trenca la política de blocs imperant des de fa una dècada. I Junts fa el ridícul davant el mateix mirall de la seva actual extravagància: no vota uns pressupostos que ha fet i torna a la pantalla del 2008 agitant el fantasma d’un tripartit que ja no reivindiquen ni els que el van firmar. La vida continua, però ja no és igual.