El paparra de la festa, per Pilar Garcés

Se’ls ha d’aplaudir, ara que arriba la temporada d’alfombres vermelles, però no només per la seva tasca professional. La gent del cine ho ha tornat a fer, plantar-se i ficar un dit en una altra nafra. La festa posterior a l’entrega a Saragossa dels premis Feroz que atorga la premsa cinematogràfica espanyola va acabar diumenge amb un parell de denúncies a un home per agredir sexualment una de les convidades, i un altre per fer el mateix amb un convidat. Es va actuar amb celeritat i l’individu del primer cas, un productor de cine i teatre, va acabar de matinada davant el jutjat de guàrdia i en llibertat amb càrrecs, mentre que la policia n’investiga el segon. Després que es conegués la identitat de l’arrestat, Javier Pérez Santana, s’han succeït les denúncies d’altres actors, directors i guionistes que van patir assetjament per part seva en diferents situacions i en saraus anteriors. Un dels testimonis més eloqüents va ser el del periodista i escriptor Bob Pop, que va revelar que el subjecte se li va llançar a sobre en la mateixa vetllada dels Feroz i va intentar fer-li un petó sense el seu consentiment. El va esquivar com va poder i se’n va anar a casa seva simplement pensant que havia topat, de nou, amb el «paparra de la festa». El típic personatge del qual tothom s’aparta perquè, escudat en la ingesta d’alcohol o el que sigui, i en el fragor de la marxa, aprofita per acostar-se, grapejar, ficar llengua, tocar el cul i el que es presenti. Un proïsme invasiu i desagradable, un depredador de baixa intensitat, present en tota gresca amb un mínim d’aglomeració, que se suporta amb estoïcisme per no embolicar la troca. No siguis estreta, dona, que no és per a tant. Si és que el pobre va molt borratxo. Si és que li ve el rampell carinyós. Les víctimes han deixat de ser les esgarriacries per parar-li els peus al grapejador de torn. No s’han d’aguantar tocaments indesitjats i punt. El «paparra» dels Feroz és l’individu dels xecs, productor igual que Harvey Weinstein. Com que les coincidències només resulten creïbles en les comèdies romàntiques, haurem de desconfiar de tanta casualitat i fixar-nos en els comportaments que normalitzen els que tenen la paella pel mànec. Els excessos sexuals, assetjaments i fins i tot violacions, que s’atribueixen al nord-americà fundador de Miramax i que van donar origen al moviment #MeToo, li han reportat condemnes de dècades entre reixes i encara cuegen. També han motivat el seu ostracisme. Ja veurem què passarà amb el cas espanyol, ja que Pérez Santana, que va recollir un premi de la crítica per la pel·lícula Mi vacío y yo, una història sobre transsexualitat que ha aconseguit lloances i guardons («travelo de merda, ves amb compte amb mi», li va deixar anar al denunciant la nit en qüestió), també opta als Goya que s’entreguen en poc més d’una setmana. L’Associació de Dones Cineastes ha exigit «tolerància zero» amb aquesta mena d’agressors, i les reaccions individuals en contra seu i de suport a la víctima han sigut nombroses des del gremi de les arts escèniques. Poc a veure amb la tímida resposta de l’entorn del futbol en vista de la presumpta violació de què s’acusa Dani Alves. I res a veure amb la intervenció de l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, que en l’últim ple de la capital va rebutjar retirar els honors a Plácido Domingo, assetjador sexual confés des de la seva posició de poder, perquè les seves denúncies no han tingut recorregut judicial, i «perquè no participem de les caces de bruixes, ni de les cremes, ni de les fogueres, ni de la moralitat simplista que pretén l’esquerra». Un altre paparra de la festa amb l’escuder que el defensa.

El més llegit