Qualsevol diria que ni als anys 30 del segle passat hi havia tants nazis, fatxes, franquistes i feixistes com en aquesta època que ens ha tocat viure. A jutjar per la qualitat de la conversa/discussió pública, vivim temps foscos i negres. Hi ha nazis i fatxes i feixistes per tots costats, a Catalunya, Espanya, Europa i els Estats Units; als mitjans de comunicació i a les xarxes socials; al carrer i l’acadèmia; en el masclisme heteropatriarcal tòxic i en el feminisme ple de feminazis; fatxa és qui s’oposa a la independència de Catalunya i nazi és qui la desitja; nazi és alhora qui es postula a favor i en contra de la normalització lingüística a Catalunya, sorprenent ideologia és la nacionalsocialista, que ho pot ser tot, tot el temps i a tot arreu sense que ningú es posi vermell. La ‘falacia reductio ad Hitlerum’ i la llei de Godwin, que estableix que a mesura que una discussió s’allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s’esmenti Hitler o els nazis tendeix a un, són certeses de la conversa moderna tan inevitables com la llei de la gravetat. Per a més condemna, ‘nazi, fatxa, feixista’ són el nou ‘caca, cul, pet i pipí’ per a segons quins humoristes.