Mentre escric aquest retrat de Bill Murray, miro la cerimònia anual del Groundhog Day, aquesta festivitat en la qual una marmota tancada en un tronc d’attrezzo surt a l’exterior per anunciar si la primavera és a prop o si encara tenim per a sis setmanes més d’hivern. Pel que sembla, ateses les prediccions del temps, l’hivern encara té per a estona, tot i que aquí el solucionem per la via dels esmentats populars i sense tanta parafernàlia com en Punxsutawney, a Pennsilvània. Aquí diem que «si la Candelera riu, el fred és viu». Ja que hem tingut un somrient i assolellat dijous 2 de febrer, la primavera haurà d’esperar. La marmota ha predit el mateix, perquè diuen que ha contemplat la seva ombra i ha tornat, espantada, al cau, tot i que jo crec que aquesta colla d’americans grassos i dolçassos se l’inventen, i fins i tot s’inventen que la marmota es diu Phil, perquè el Phil de veritat va morir fa un any i ara tenen a un succedani. Es compleixen trenta anys des de que Bill Murray va protagonitzar la pel·lícula ‘Atrapat en el temps’, aquell Dia de la Marmota que es feia etern i repetitiu. Sempre era el mateix i a les 6 del matí sonava sempre ‘I GotYou Babe’, mentre els dies se escolaven tots igual fins que el personatge anomenat Phil Connors descobria que només l’amor i les bones obres podien salvar-lo de la rutina torturadora. No pas les bromes.