Tornàvem de sopar a una hora tan prudencial que encara no havia passat el camió de les escombraries. Anàvem conversant tres amigues, xerra que xerra ja de recollida, quan va emergir entre els contenidors una bicicleta estàtica. La més jove del trio es va entestar a provar-la: l’artefacte funcionava de meravella a excepció del visor digital que comptabilitza temps, quilòmetres, velocitat, calories consumides, pulsacions i altres informacions prescindibles, ja que la bici continuava complint la seva funció bàsica. En el turbocapitalisme que cavalquem, ja se sap, resulta més rendible rebutjar que reparar. Total, que vam acabar carregant amb el trasto. Després de netejar-la amb KH7, la meva amiga comença ara la jornada amb una sessió de pedaleig abans de sortir cap a la feina. Una residència de gent gran.