L’acord d’ERC i el PSC per aprovar els pressupostos del 2023 és un èxit de la transversalitat i la responsabilitat tan rellevant com efímera, a jutjar per les declaracions dels seus protagonistes. Pere Aragonès pot seguir al Palau després d’assaborir la quina administrada pels socialistes per fer-li notar la seva minoria absoluta i Salvador Illa trenca l’aïllament que per al PSC voldrien tots els independentistes, tot i que per a això hagi hagut d’acceptar el joc dels sinònims per reviure les grans infraestructures exigides. És el que tenen els pactes arriscats, que fins i tot s’ha d’acordar el marge de discrepàncies en les reaccions posteriors per tirar-los endavant.