L’espiral de la llibreta | Per Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Només sí és sí’ i un concert per a piano en re menor

Cinc mesos d’oprobi per a les víctimes i desgast inútil

Laura Guerrero

Un home de 60 i pocs es posa a córrer per pujar a l’autobús gairebé en el mateix instant en què abandonem la parada. L’home ensopega, cau, s’aixeca de seguida i persegueix el vehicle per la vorera fins que, al primer semàfor, aconsegueix fotografiar el xòfer, el morro i els distintius del bus, indicant amb una gestualitat histriònica que pretén denunciar-lo. Es passa el dit índex rabent pel coll, amenaçant el conductor de llescar-li el clatell. Està rabiós, amb aquesta agressivitat que sembla impregnar el minuet urbà des de la covid. Caure de genolls i en públic fa molta vergonya, sí. Tot i que tampoc n’hi ha per a tant: ens passem la vida donant ensopegades.