El 7 de març de 2022, poc després de l’inici de la guerra d’Ucraïna, el preu majorista de la llum es va disparar a Espanya fins als 545 euros per megawatt/hora. En aquell temps, era el país europeu amb el preu més alt, ja que triplicava les tarifes de només dos anys enrere. Amb milions de famílies sense capacitat de pagar aquestes factures i empreses a tocar de la fallida, el Govern espanyol es va aliar amb el de Portugal per obtenir de Brussel·les el permís per a una mesura històrica: limitar per decret el preu de l’energia. Després de dures discussions, Pedro Sánchez va aconseguir el seu objectiu i la denominada excepció ibèrica va entrar en vigor el 15 de juny: de manera immediata, el preu es va desplomar i va arribar fins a un mínim de 22,34/MWh el desembre passat. Des de l’entrada en vigor de la limitació del preu de l’energia, Espanya ha passat de ser el país amb l’energia més cara a tenir la més barata de tot Europa, amb preus que oscil·len entre un 40% i un 70% de països com França, Itàlia i Alemanya. La brutal caiguda de preus ha permès alleugerir la pressió sobre milions de llars i empreses, com ja va passar amb la intervenció estatal del preu de la gasolina: quan es va disparar, la subvenció directa de 20 ct./litre (una mesura inèdita en la història d’Espanya) es va convertir en un baló d’oxigen per a innombrables empreses. En una línia semblant, decretar la gratuïtat o la rebaixa de més d’un 50% del transport públic ha sigut una mesura de xoc imprescindible per alleugerir la fractura de moltes llars a tocar del col·lapse.