Hi ha alguna cosa en la fisonomia de Rocío Monasterio Sanmartín (Madrid, 1974) que fa que s’assembli a Esperanza Aguirre: totes dues són de llavi fi. Segons els experts en lectura de rostres, es tracta de persones una mica tímides, generalment solitàries i que no depenen en gran manera dels altres. Sovint aquesta qualitat de la personalitat les convida a prendre decisions sense calibrar-ne les conseqüències. I no és que abans d’adoptar-les no n’hagin previst els pros i els contres. El fi, i no els mitjans, és el punt avaluable. A totes dues se’ls pressuposa intel·ligència i capacitat d’anàlisi. Senzillament, consideren danys col·laterals el desenllaç de les seves accions si aquestes compleixen l’objectiu per al qual es van posar en marxa. Preguntin a qualsevol fisonomista.
Llimona & vinagre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Rocío Monasterio, la intrusa
La dirigent de Vox, condemnada per emprendre obres il·legals a Madrid i acreditada per visar projectes sense títol d’arquitecta, aplica a la política el mateix patró amb què exerceix el seu ofici

Temes:
El més llegit
- Felipe González amenaça de deixar de votar el PSOE si el Constitucional avala la llei d’amnistia
- La Vall d’Hebron ja ha atès dos lesionats medul·lars per capbussades aquest estiu: «És una cosa evitable i no descendeix»
- El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- El PSC lamenta la plantada de Junts en la negociació del 30%
- La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis