Vaig veure l’“exageració paròdica” en la qual l’humorista Manel Vidal Boix “va utilitzar l’esvàstica en un sentit figurat” per parlar de la ubicació política del votant del PSC en un hipotètic gràfic de quadrants (dretes/esquerres/autoritaris/liberals), en el qual el primer s’estenia fins a la frontera de la indignació amb unes caselles estrafetes que configuraven la creu gammada. De resultes d’aquell gag, el director de TV-3, Sígfrid Gras, va expulsar Vidal del programa ‘Zona Franca’, perquè “va traspassar tots els límits”. Ara hi reflexiono. Les primeres cometes que he fet servir, per exemple, són de Juan Soto Ivars, company d’aquest diari i amic amb qui discrepo força sovint i que no és precisament gens sospitós de combregar amb els plantejaments ètics i estètics de Joel Díaz i companyia. Soto parla d’una “hipèrbole” i sosté, com afirma Vidal, que el col•laborador del programa no va dir ‘nazi’ al PSC i que “li sembla inenarrable que s’acomiadi un humorista per la lectura literal d’una ironia”. En aquesta mateixa línia, el filòsof Pau Luque, a ‘El País’, adverteix que Vidal “va mirar d’ofendre amb una broma” i que “l’acudit va ofendre’m, naturalment, però és que per això van contractar-lo, i ja em sembla bé”.