Viure en societat és administrar els conflictes. I viure en una societat democràtica és fer-ho sense utilitzar la violència. Però la manera de resoldre els conflictes també depèn d’en quins termes es plantegen. El pensament conservador tendeix a organitzar-los entorn de la identitat, ja sigui cultural, ètnica, religiosa o territorial. Ho acabem de veure en la ficada de pota de Núñez Feijóo amb el tema d’Algesires. I ho veiem cada dia en els udols de Vox. El pensament marxista tendeix a organitzar-los únicament i exclusivament en termes de lluita de classes, propietaris contra assalariats, rics contra pobres. Ho estem veient en la ficada de pota d’Ione Belarra carregant contra els empresaris i ho veiem cada dia en els udols de Pablo Iglesias des de les xarxes socials.
Newsletter Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La bretxa principal
L’edat condiciona el nostre benestar més que l’ètnia, la cultura o la classe social. Els polítics que se n’ocupin estan cridats a triomfar.

El més llegit
- Com baixar el cortisol: els 10 hàbits bàsics que no pots oblidar
- Màxima assistència a la carrera d’F1 a Montmeló en l’últim «GP d’Espanya» a Barcelona
- Adeu al mite del professor nadiu
- Quina festa és el 9 de juny? Només aquests municipis de Barcelona tindran un pont de tres dies
- Crim brutal a Sentmenat: «Discutien molt, ell era molt masclista i ella s’havia cansat de mantenir-lo»