M’agrada quan alguns matins de dissabte o diumenge, d’hora, portem la nostra filla a una carrera d’atletisme, i en realitat a mi em ve més de gust quedar-me al llit. M’agrada posar-li música al cotxe, pel camí, i donar-li mig plàtan, perquè al pelar-lo m’entra la gana i l’altra meitat me l’he de menjar jo. M’agrada quan li col·loco el dorsal amb imperdibles i li lligo bé les vambes, i li pregunto si té fred i diu que sí, i em fa pena perquè ens hem oblidat els guants. M’agrada veure-la escalfar amb la resta de companys del club, i pensar que aquesta vegada recordarà arrencar la carrera tranquil·la, guardant forces per a l’última part. M’agrada quan escolto el tret de sortida, i fa just el contrari, i surt al màxim des del principi.