Fred polar, manta, ensopiment i Pedri

Hi ha qui defensa que la hipotètica rivalitat entre el Girona i el Barça no és la d’un derbi (perquè no hi ha tradició històrica de disputes enverinades) i que, de fet, no arriba ni a rivalitat. Pot ser que tinguin raó. Molts dels que van assistir dissabte al partit de Montilivi van ser barcelonistes en la seva infantesa i en la seva joventut, fins i tot en la seva edat adulta, i alguns fins i tot van tenir abans el carnet del Barça que el del Girona. Molts van viatjar amb el barcelonisme per Europa i alguns (pocs, certament, perquè el Girona va procurar evitar durant la setmana la revenda de localitats) van utilitzar la seva credencial blanc-i-vermella per posar-se la samarreta blaugrana més enllà de l’àrea reservada als visitants. Però la prova del cotó fluix havia d’arribar quan el Barça marqués. En els anteriors duels (del 2017 i el 2018), era fàcil advertir que, a la graderia d’aficionats gironins, se celebrava el gol gairebé com si fos propi. Dissabte això ja no va passar. Després de l’error defensiu del Girona (el llast que l’equip ha d’arrossegar cada setmana), el Barça va trenar bé el robatori després de la pèrdua i Pedri va salvar els mobles. Amb prou feines hi va haver més oportunitats (si exceptuem un altre error, de Gazzaniga, aquest cop salvat pel mateix porter), però aquí els culers van decidir l’enfrontament. Doncs bé. Només va ser celebrat, el gol, al racó destinat als blaugranes. Bé, també ho va ser en un monticle pròxim al camp des d’on es pot mig veure el partit sense pagar entrada. Aquí, uns energúmens de la penya Nostra Ensenya (que ja havien arribat a Montilivi entre salutacions d’extrema dreta), van encendre unes bengales que no van arribar a impactar al Gol Sud per pur miracle i gràcies al vent gelat que les va frenar. Parèntesi: el Barça, amb una penya que és oficial, alguna acció hauria d’emprendre. Tanco parèntesi i torno a la celebració. Ningú més (bo, uns quants, disseminats per les grades) es va aixecar del seu seient. Tampoc, per descomptat, els del Jovent Gironí, el grup d’animació que viu el partit dret i que va tornar a fer aixecar l’afició per uns últims minuts en què el Barça va acabar demanant l’hora i en què el Girona va poder empatar. No existeix encara el derbi com a tal, però aquest dissabte es va posar la primera pedra (si els de Míchel aconsegueixen mantenir-se a Primera uns anys) del que podria arribar a ser, més enllà de la confraternització institucional. El Barça va passar per Montilivi com qui pensa en el confortable foc de la llar mentre travessa un torb del Pol Nord. Sense exageracions. L’ambient gèlid es va apoderar dels blaugranes (vaig arribar a comptar un mínim de sis jugadors amb guants) que pensaven més en la manta que en la lluita pels tres punts. Però va arribar Pedri i va posar una mica de llenya al foc. Això pensava Laporta al final, mentre esperava el taxi per anar a veure el bàsquet (un altre Girona-Barça): «Quan Pedri ha volgut hem marcat. Però només estava ell, ¿eh?». Per despertar de l’ensopiment els Altres (aquesta vegada, amb la samarreta de la «senyera») en el seu pas per la cançó de Gel i Foc de Montilivi.

El més llegit