Els periodistes i els diaris ens dediquem a explicar històries. Quan ens creuem amb una gran història, salivem perquè imaginem la reacció entusiasta dels lectors. Aquesta setmana, hem aconseguit recollir a EL PERIÓDICO dues històries extraordinàries. Una de procedent d’un altre diari de Prensa Ibérica, La Nueva España. Es tracta d’un matrimoni d’Oviedo que, després de 52 anys de casats, va morir amb només 45 minuts de diferència. Els van enterrar en un funeral conjunt que va acabar sent un homenatge a una vida plena. La mort seria menys difícil d’acceptar si poguéssim decidir aquest tipus de detalls: morir estalviant-nos el patiment de veure marxar els que més estimem. Quan la ficció ha reflectit la possibilitat d’una existència eterna, en el resultat final sempre ha guanyat el desig de decidir el moment de la mort més que la voluntat de desterrar aquesta possibilitat per sempre. Deu ser que els éssers finits som capaços d’imaginar l’eternitat, però no de gestionar-la.