Ara mateix en la meva vida alternen dos tipus de partits: els que veig sol i els que veig amb un nen simpàtic anomenat Teo. Els que veig a soles els veig bàsicament per diners, i poca cosa més, no hi ha gaire misteri en això. El futbol és diferent quan veig partits amb el Teo, que resulta que és el meu fill i que té 6 anys. L’altra tarda se’m va estirar a sobre al sofà i em va dir ‘no parlis i no et moguis, que si parles o et mous m’entra son’ (?). Jo li vaig fer cas, per descomptat, i em vaig quedar callat i quiet perquè sempre és important fer cas del Teo i, sobretot, no mirar d’entendre’l.