Ara mateix en la meva vida alternen dos tipus de partits: els que veig sol i els que veig amb un nen simpàtic anomenat Teo. Els que veig a soles els veig bàsicament per diners, i poca cosa més, no hi ha gaire misteri en això. El futbol és diferent quan veig partits amb el Teo, que resulta que és el meu fill i que té 6 anys. L’altra tarda se’m va estirar a sobre al sofà i em va dir ‘no parlis i no et moguis, que si parles o et mous m’entra son’ (?). Jo li vaig fer cas, per descomptat, i em vaig quedar callat i quiet perquè sempre és important fer cas del Teo i, sobretot, no mirar d’entendre’l.
Barraca i tangana
Entendre-ho
Destaquen molt això –¡sabia on era la porteria sense mirar-la!- com si fos un gran secret del joc, però m’atreviria a dir que la porteria no es mou, la porteria ocupa el seu lloc des del principi dels temps
Temes:
El més llegit
- Un policia de Badalona serà jutjat per falsejar quilometratge
- Causes de l’apagada i solucions perquè no es repeteixi: els experts vaticinen què passarà a partir d’ara a Espanya
- La nadinemania conquereix el món de l’òpera
- Els vàpers tornen a les platges de BCN després d’un revés judicial
- Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»