¿Em proposes un títol per a un article sobre les implicacions de ChatGPT en el camp de la comunicació?

Aquest article ha utilitzat un 0% de ChatGPT i és fruit, exclusivament, de les reflexions personals dels seus autors, que es deriven d’anys d’estudi i investigació sobre el paper de la tecnologia en el camp dels mitjans i la comunicació. En un context de creixent «sospita autoral», podem imaginar una nova marca de garantia com aquesta i dir que aquest article és un text «IAFree». Però molt probablement aquesta situació de puresa textual durarà molt poc, ja que anem cap a un món de textos híbrids, negociats amb eines d’intel·ligència artificial o, creats, directament per l’IA, amb els humans al paper de revisors o curadors de continguts. Els desafiaments de la IA per a la investigació (no només en comunicació) i la formació (no només universitària) són innombrables. El que semblava fins fa molt poc un bon argument per a una de dolenta per pel·lícula de Sèrie B, com el clàssic sistema informàtic fora de control que vol controlar el món, ara s’ha convertit en el gran tema de debat. La IA ha sortit dels laboratoris de manera prepotent i avui es troba en fase «viral», en ple auge en tots els àmbits de la vida social de l’Homo Sapiens. L’IA arriba amb nous conceptes i noms –xarxes neuronals, ChatGPT, Whisper, Midjourney, Dalle-E o StableDiffusion– i pràctiques, des de la producció de textos a partir de preguntes fins a la creació infinita d’imatges que poblen les xarxes socials, o vídeos explicant històries breus. A partir d’ara els docents hem d’aprendre (sí, de vegades ens toca aprendre) a lidiar amb un nou actor dins de l’aula: el sistema ChatGPT i altres de similars es presenten com un estudiant potser no tan brillant però amb una capacitat desconeguda fins ara de processar informació (és a dir, de llegir milers, milions de llibres i llibres en qüestió de segons), elaborar breus resums i fer-los arribar als seus companys humans «en temps real». Fa falta, doncs, començar a repensar les formes de treball dins de l’aula, els criteris i els mètodes d’avaluació dels alumnes, els processos de producció textual i com transmetre i crear coneixement de manera individual i col·lectiva, traient profit del potencial d’aquests sistemes. Perquè la pitjor de les opcions és prohibir el seu ús dins dels processos educatius. La fugida al passat de l’educació analògica és un viatge sense retorn: l’IA és aquí, ben aviat formarà part de tots els processos laborals si ja no ho ha fet, i hem d’aprendre a treballar amb ella. L’entrada de l’IA dins de l’aula obliga a replantejar-se el contracte educatiu que uneix a professors i estudiants, i a reivindicar el valor de la transparència, explicitant l’ús de l’IA, a partir de quin inputs i evidenciant les aportacions humanes en el procés de creació. Òbviament, infinitat de qüestions queden per resoldre, com són el reconeixement dels drets d’autoria dels textos i les imatges que s’alimenten els models de l’IA, o el cost a nivell ecològic del processament massiu de dades. Els humans (i les màquines) tenim feina per davant. Per cert, per als més curiosos, dir-vos que aquests són els 5 títols proposats per ChatGPT: «Utilitzant ChatGPT per a la generació automàtica de notícies i articles» »ChatGPT i el futur del periodisme: oportunitats i desafiaments» «La intelligencia artificial a la redacció periodística: com funciona ChatGPT» «¿Per quin ChatGPT pot ser una eina important per als periodistes?» »ChatGPT i l’automatització de la comunicació: ¿com afecta això al futur del periodisme?» Però podien haver sigut d’altres. Fins i tot infinits. La clau, com sempre, és saber distingir.

¿Em proposes un títol per a un article sobre les implicacions de ChatGPT en el camp de la comunicació?

A partir d’ara els docents hem d’aprendre (sí, de vegades ens toca aprendre) a lidiar amb un nou actor dins de l’aula: la intel·ligència artificial

El més llegit