Aquests dies llegeixo una novel·la fascinant, ‘El mar de la tranquil·litat’, d’Emily St. John Mandel. En català l’ha publicat Chronos, i en castellà Ático de los Libros. No donaré cap detall de la trama perquè la incògnita és una part essencial del seu atractiu i alhora és inseparable de la forma en què es narra el contingut. Només diré que el joc literari amb la relació espai-temps m’ha fet pensar en dos llibres tan distants com ‘Jo confesso’, de Jaume Cabré, i ‘El atlas de las nubes’, de David Mitchell. També puc explicar com hi he arribat: una de les millors sèries que vaig veure l’any passat era ‘Station eleven’, a HBO, una distopia futurista que no era del tot depriment, i que precisament estava basada en una altra novel·la d’Emily St. John Mandel.