La llibertat d’expressió, com a dret fonamental, és un pilar del sistema democràtic. La seva defensa significa l’acceptació que es poden expressar totes les idees sense temor de ser censurat o de patir represàlies tot i que algunes resultin desagradables per a un determinat col·lectiu. I també significa l’empara de la producció i la creació artística, assumint fins i tot que la irreverència i la mala educació són recursos molt útils en l’àmbit de l’humor. No existeix, en canvi, un dret a no sentir-se ofès tot i que d’això no s’ha de deduir que la llibertat d’expressió sigui infinita. Hi ha certs limitis que estan vinculats al precisament exercici d’altres drets fonamentals, com són el dret a l’honor, el dret a la intimitat o el dret a la pròpia imatge. Per això, quan hi ha conflictes entre la llibertat d’expressió i aquests últims, el dret a l’honor és prevalent.