«Ja em diràs si compro accions»

Robert Foster Winans ha passat a la història del periodisme financer per haver sigut sentenciat a 18 mesos a la presó, després rebaixats a un any, per haver-se beneficiat de l’ús d’informació privilegiada. De 1982 a 1984 va ser el responsable de la columna ‘Heard on the Street’, la més llegida de la bíblia de la premsa econòmica americana, ‘The Wall Street Journal’. Winnans va ser acusat de 59 violacions de la llei del mercat de valors després de ser descobert per l’autoritat financera americana, la SEC, d’haver guanyat il·lícitament 35.000 dòlars. Winans passava de manera recurrent informació prèvia d’empreses cotitzades a agents de borsa amb els quals estava confabulat abans de publicar-les. Compraven a l’espera que el valor pugés per vendre després de la publicació. La investigació sobre l’ús de la informació privilegiada per obtenir benefici econòmic s’ha fet a tots dos costats de l’Atlàntic. Els tentacles del supervisor borsari investiguen constantment moviments accionarials que puguin realitzar executius, membres del consell d’administració o persones pròximes a la informació financera, incloent periodistes. La informació delicada inclou tant operacions corporatives com l’anunci de resultats trimestrals de les empreses. Un altre cas que va oferir titulars, encara recordat, va ocórrer el 1999. James McDermott, president llavors del banc d’inversió Keefe –casat i amb dos fills– passava informació confidencial en què estava involucrat el banc a la seva amant –coneguda actriu de pel·lícules pornogràfiques– abans que es fes pública per aprofitar-se’n. Va estar cinc mesos a la presó. En el cas del periodisme, hi ha una àmplia casuística. Per exemple, sempre cal anar molt amb compte sobre la manipulació que fonts interessades poden exercir en el redactor, la funció del qual ha de ser sempre confirmar els rumors del mercat. Són els organismes reguladors els que han d’investigar què (i qui) hi pot haver darrere de grans oscil·lacions dels valors. «Si tens alguna pista d’alguna empresa que estigui a punt d’anar bé o de la qual tinguis informació abans de publicar-la, digues-m’ho». Mig de broma, mig seriosament, en diverses ocasions he hagut de sentir aquest comentari al llarg de la meva carrera. De vegades m’ha sorprès com a alguna persona li costa entendre l’abecé d’aquesta professió. Un periodista ni ha de passar informació més enllà del que hagi de saber el seu editor en cap –tret d’aquella, i ho farà molt prudentment, necessària per confirmar una notícia potencial– ni ha d’utilitzar aquesta informació perquè se’n beneficiï algú del seu entorn o ell mateix. Comprar accions d’una companyia cotitzada abans de publicar una notícia que pot afectar els seus moviments en borsa no és ètic ni pot ser acceptat. Per molt que després no s’operi amb aquestes accions. Seran els legisladors els que definiran on la falta d’ètica, que respon al codi intern de la professió i del mitjà de comunicació, ja és una il·legalitat que ha de ser castigada.

«Ja em diràs si compro accions»

Que un periodista compri accions d’una companyia cotitzada abans de publicar una notícia sobre aquesta que afecti el seu valor en Borsa ni és ètic ni acceptable

El més llegit