Aquest dia em vaig creuar pel carrer amb Presidentorra, em va costar reconèixer-lo, anava sense càntir ni gorra d’orelleres ni fent ganyotes de guillat, semblava una persona normal, ni tan sols portava taques greixoses a l’abric. Caminava alçat, cosa que li permetia passar quasi per un més dels sapiens sapiens que a aquella hora vespertina passejaven per Girona, d’aquí ve que l’hagués de mirar un parell de vegades per cerciorar-me que era ell. Així, a simple vista, sense que tingués temps d’obrir la boca, no semblava perillós, un castellanoparlant se li acostaria a preguntar-li l’hora -¿es pregunta encara l’hora als vianants?- o una adreça, sense cap temor. Si Dalí es feia el boig quan li venia de gust, bé pot ser que Presidentorra hagi après a fer-se l’equilibrat de tant en tant, simular-ho s’aconsegueix amb una mica de pràctica.
Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Aquí no hi cabem tots dos, foraster
La lluita per ser l’autèntic presidentmàrtir serà aferrissada. Al principi guardaran les formes, ves quin remei, però no trigarà a aflorar la gelosia

El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual