Odi impune

Estava la ciutat de Madrid llevant-se en un dia de derbi coper quan una escena nauseabunda es feia viral a les xarxes socials. «Madrid odia el Reial», blanc sobre fons vermell en una pancarta sobre un pont del qual penjava un ninot penjat amb la samarreta de Vinicius. És un dels episodis més vergonyosos que recordo en els últims temps. I més enllà de les condemnes de l’Atlètic de Madrid, de la Lliga, de la RFEF o del CSD, el que cal preguntar-se és per què arriben a succeir episodis tan menyspreables com aquest, on el racisme, la xenofòbia i l’odi utilitzen l’esport i una de les seves figures rellevants per recordar-nos que hi ha molta feina per fer, molta educació per donar i que és tasca de TOTS no mirar cap a un altre costat davant la barbàrie que surt d’aquell pont. ¿De què serveix? La Lliga fa anys que dona compte davant antiviolència de càntics racistes, impedeix l’accés o retira segons quines pancartes, omplint els camps de càmeres de seguretat, vigilant els aficionats de manera cada vegada més estreta i denunciant qualsevol situació d’odi que es produeixi als estadis. ¿I de què serveix? Els Mossos no van arribar a identificar els aficionats que van proferir càntics racistes, davant de les càmeres de la tele, contra Vinicius al Camp Nou. No va passar res. El setembre passat, centenars d’aficionats de l’Atletic van pensar que eren bona idea rebre el brasiler cantant-li «Vinicius ets un mico» fora de l’estadi. La Fiscalia Provincial de Madrid va arxivar la causa perquè els càntics «inapropiats i irrespectuosos» no integrarien un delicte «contra la dignitat de la persona afectada» i van ser «un parell de vegades durant uns segons». Al·lucinant. La pròxima vegada, que insisteixin més, els va faltar dir. S’anuncia reunió extraordinària de la Comissió Estatal contra la Violència, Racisme, Xenofòbia i la Intolerància en l’Esport. Tots els cognoms de la comissió estan en aquesta vergonyant pancarta, i no en l’afició de l’Atletic, que ha estat tot el dia abaixant el cap humiliat i avergonyit per l’actuació d’uns delinqüents l’únic color dels quals és l’odi. Si els que han de prendre mesures miren cap a un altre costat, els còmplices són ells. ¿Què serà el pròxim?

El més llegit