Els adolescents ‘perregen’ i a alguns adults no els agrada, deuen ser animalistes a qui ofèn que es relacioni un ball sensual amb els quissos, que potser sí que deixen la ciutat feta un fàstic, però mai se’ls ha vist ballar, per tant, un respecte. És l’únic motiu d’escàndol que aconsegueixo entendre, ja que, segons he pogut observar, els nanos que ‘perregen’ ni tan sols arriben a tocar-se. Vull dir amb això que era molt més porc jo quan, en la meva llunyana joventut, aprofitava els lents de la discoteca per arrambar-me tant com podia a la infortunada noia que havia accedit a ballar amb mi, fins que la pobra no tenia cap dubte que jo no portava pistola, sinó que m’alegrava molt d’estar-la abraçant enmig de la pista. I igual que jo, la resta de l’alegre tropa, que ningú pensi que un servidor estava afectat de més escalfor que els altres, tots anàvem a la discoteca vespertina esperant els lents. ¡Com en va arribar a fer, de bé, Francis Cabrel i el seu «La quiero a morir»! Quant dec a Sandro Giacobbe pel seu «Jardín prohibido»!