Les tuneladores que perforen els túnels poden ser de tres tipus diferents. El ‘talp’ és una perforadora que excava. Si és d’‘un escut’, sosté la volta que es forma com a essència del que entenem per túnel. Si és de ‘dos escuts’, la perforadora excava i sosté alhora, en un moviment que és rotatiu i alhora edificant. És a dir, mentre es fa el forat, mentre esdevé possible el lligam entre l’entrada i la sortida, mentre es forada la roca amb la intenció de trobar un punt de fuga, una llumeneta al fons, un sentit a la construcció, mentrestant, el túnel es va construint com a tal, perquè el propòsit no és només arribar al final, sinó aconseguir que la volta no s’enfonsi. Assistim, amb el foradament, amb la lenta incursió en un terreny obscur, a la pròpia dinàmica d’edificació de la naturalesa del túnel. Objectiu i procés es confonen, dialoguen.