Deixin en pau els protagonistes del cas Dani Alves

Malgrat les ja bastantes sèries que ensenyen que no s’ha de condemnar ni creure sistemàticament ningú, ja tenim una altra vegada un cas mediàtic en el qual molts, sense la més mínima informació, s’atreveixen a creure Dani Alves o la seva denunciant. És sorprenent com de lluny s’atreveix la majoria de la gent a portar els seus suposats poders intuïtius. N’hi ha hagut prou amb un nom famós, una discoteca també coneguda i quatre possibles filtracions d’autèntics indesitjables relacionats amb la investigació o el centre penitenciari on ha sigut Alves perquè molts ansiosament es posin a defensar-lo o a desitjar-li la forca. El curiós és que, en el dia d’avui, el gran públic no sabem res del tema. Només coneixem el que ha transcendit a la premsa, que no és gaire. Que la denunciant va ser coherent en la seva declaració i Alves no. Una velada informació sobre restes biològiques i càmeres de seguretat en les quals es veuria la gestualitat de la denunciant, la seva decisió de no reclamar indemnització, la disposició del jugador de viatjar a Espanya i acudir davant la policia malgrat saber de la denúncia, i que el primer dia a la presó va estar capbaix i va menjar poc. Amb aquestes afirmacions –no m’atreveixo a dir ni tan sols que siguin indicis–, ¿de veritat s’atreveixen a expressar conclusions sobre aquest cas? ¿No s’adonen que cada una d’aquestes afirmacions crida a crits un i mil prejudicis? Personalment no tinc ni la més remota idea del que ha passat, i en tinc tantes dades com vostès, és a dir, cap de realment fiable. En realitat, preferiria no tenir cap d’aquestes informacions, perquè no sé si se les ha inventat algun periodista i després la resta les ha repetit, o bé les han filtrat policies, personal de l’administració de justícia o d’institucions penitenciàries, o bé aquests últims se les han inventat. No sé on ha sigut l’error, l’invent o la filtració, però prefereixo creure en l’honestedat de tots els citats perquè, de nou, no tinc cap dada fiable per suposar el contrari. L’únic que puc fer en aquests moments és explicar-los el que probablement faran –o haurien de fer– els jutges, ara i en el futur. En primer lloc, custodiaran tots els vestigis que puguin perdre’s. A tal efecte, recolliran les robes d’agressor i víctima a la recerca de vestigis biològics i altres dades d’interès, analitzaran el lloc on van tenir lloc els fets a la recerca de similars restes, recopilaran i eventualment tornaran a practicar exàmens mèdics, identificaran els testimonis que puguin tenir alguna informació fiable i realitzaran les entrevistes cognitives a denunciant i denunciat, tant de bo que a càrrec de psicòlegs del testimoni, ja que els juristes no tenim perícia en aquesta matèria, més en aquest cas, en el qual no sembla haver-hi testimonis directes dels fets, més enllà dels dos citats. Se n’avaluaran així la personalitat i les dades que puguin influir en la seva credibilitat al més aviat possible. En funció dels resultats, Dani Alves seguirà a la presó o, sempre que sigui possible, se li imposarà una mesura cautelar més suau que conjuri el seu possible risc de fuga. Recollits tots aquests vestigis –si no hi ha un difícil acord entre reu i acusacions–, es jutjarà, tant de bo que més d’hora que tard, valorant tots els indicis que hagin sorgit o sorgeixin des d’ara. I esperem –vanament potser– que es decideixi no sotmetre la denunciada a una altra declaració en un interrogatori judicial que pugui destrossar-la psicològicament i que, en termes estrictament científics, no serveix absolutament per a res més que per generar intuïcions desorientadores i prejudicis, però cap conclusió epistèmicament fiable. Només després de tot això hi haurà una sentència, que sí que serà fiable perquè l’hauran dictat jutjadors ben instruïts a tots els efectes. Magistrats i magistrades que saben que la culpabilitat d’una persona no depèn dels nostres prejudicis sobre el que va menjar Alves a la presó o el que va fer la víctima amb la seva indemnització, sinó de la realitat correctament esbrinada en un procés judicial. Juristes que saben que la pena no forma part del dret a la indemnització de la víctima, sinó que és la nostra resposta com a societat davant un delicte, sempre amb finalitats de reinserció.

Deixin en pau els protagonistes del cas Dani Alves

N’hi ha hagut prou amb un nom famós, una discoteca també coneguda i quatre possibles filtracions d’autèntics indesitjables perquè molts ansiosament es posin a defensar-lo o a desitjar-li la forca

El més llegit